Quan estava immersa en lo procés creatiu i de pre-producció d’este nou disc, em va sobrevindre una notícia inesperada: en una revisió ginecològica rutinària em van detectar nombrosos miomes. Des del primer diagnòstic fins a l’operació quirúrgica van passar cinc mesos. M’han hagut d’extirpar la matriu i els ovaris. Ara, tinc una cicatriu més i un òrgan menys. Lo temps d’espera i el de recuperació van ser complicats i la música em va servir de refugi i catarsi.

A l’hospital vaig tindre clar el nom del nou treball discogràfic: Orgànic.

Lo disc parla de memòria històrica, amor, justícia, vida, mort, feminisme, amistat… i ho fa relacionant tots estos sentiments i realitats amb los principals òrgans del cos humà, de manera que cada cançó està vinculada a un òrgan en concret i les emocions que genera.

Este és un treball fet des de l’estómac i el cor. Amb sons més naturals, despullats i autèntics. Cançons amb vibració pròpia que busquen l’essència. Bioritmes nascuts de l’entranya. Amb lo fetge i els pulmons. Melodies i arranjaments elementals i lluminosos. Biologia de la música. Anatomia de l’arrel. Lo meu disc més visceral. L’origen de tot.